Definify.com
Definition 2025
wealcian
wealcian
Old English
Verb
wealcian
Conjugation
Conjugation of wealcian (weak class 2)
| infinitive | wealcian | tō wealcianne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | wealcie wealciġe |
wealcode |
| 2nd-person singular | wealcast | wealcodest |
| 3rd-person singular | wealcaþ | wealcode |
| plural | wealciaþ wealciġaþ |
wealcodon |
| subjunctive | present | past |
| singular | wealcie wealciġe |
wealcode |
| plural | wealcien wealciġen |
wealcoden |
| imperative | ||
| singular | wealca | |
| plural | wealciaþ wealciġaþ |
|
| participle | present | past |
| wealciende wealciġende |
(ġe)wealcod | |
Descendants
- English: walk