Definify.com
Definition 2025
swæslæcan
swæslæcan
Old English
Verb
swǣslǣċan
Conjugation
Conjugation of swǣslǣċan (weak class 1)
| infinitive | swǣslǣċan | tō swǣslǣċanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | swǣslǣċe | swǣslǣhte |
| 2nd-person singular | swǣslǣċest | swǣslǣhtest |
| 3rd-person singular | swǣslǣċeþ | swǣslǣhte |
| plural | swǣslǣċaþ | swǣslǣhton |
| subjunctive | present | past |
| singular | swǣslǣċe | swǣslǣhte |
| plural | swǣslǣċen | swǣslǣhten |
| imperative | ||
| singular | swǣslǣċ | |
| plural | swǣslǣċaþ | |
| participle | present | past |
| swǣslǣċende | swǣslǣht | |