Definify.com
Definition 2025
cwacian
cwacian
Old English
Verb
cwacian
- to quake
Conjugation
Conjugation of cwacian (weak class 2)
| infinitive | cwacian | tō cwacianne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | cwacie cwaciġe |
cwacode |
| 2nd-person singular | cwacast | cwacodest |
| 3rd-person singular | cwacaþ | cwacode |
| plural | cwaciaþ cwaciġaþ |
cwacodon |
| subjunctive | present | past |
| singular | cwacie cwaciġe |
cwacode |
| plural | cwacien cwaciġen |
cwacoden |
| imperative | ||
| singular | cwaca | |
| plural | cwaciaþ cwaciġaþ |
|
| participle | present | past |
| cwaciende cwaciġende |
(ġe)cwacod | |
Descendants
- English: quake