Definify.com
Definition 2024
col·locar
col·locar
Catalan
Verb
col·locar (first-person singular present col·loco, past participle col·locat)
- To put, place (a physical object)
- To put, place, post (into e.g. employment)
- (colloquial) to get high (cause to be under the influence of a drug)
Conjugation
Conjugation of col·locar (first conjugation)
| infinitive | col·locar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | col·locant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | col·locat | col·locada | |||||
| plural | col·locats | col·locades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | col·loco | col·loques | col·loca | col·loquem | col·loqueu | col·loquen | |
| imperfect | col·locava | col·locaves | col·locava | col·locàvem | col·locàveu | col·locaven | |
| future | col·locaré | col·locaràs | col·locarà | col·locarem | col·locareu | col·locaran | |
| preterite | col·loquí | col·locares | col·locà | col·locàrem | col·locàreu | col·locaren | |
| conditional | col·locaria | col·locaries | col·locaria | col·locaríem | col·locaríeu | col·locarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | col·loqui | col·loquis | col·loqui | col·loquem | col·loqueu | col·loquin | |
| imperfect | col·loqués | col·loquessis | col·loqués | col·loquéssim | col·loquéssiu | col·loquessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | col·loca | col·loqui | col·loquem | col·loqueu | col·loquin | ||