Home
Search
Index
Definify.com
Webster
1913
Edition
Blin
Blin
,
Verb.
T.
&
I.
[OE.
blinnen
, AS.
blinnan
; pref.
be-
+
linnan
to cease.]
To stop; to cease; to desist.
[Obs.]
Spenser.
Blin
,
Noun.
[AS.
blinn
.]
Cessation; end.
[Obs.]
Webster
1828
Edition
Blin
BLIN
,
Verb.
T.
To stop or cease.
Similar Results
Blin
Blind
Blink
Blain
Bin