Definify.com
Definition 2025
wakia
wakia
Old Frisian
Verb
wakia
- to wake
Conjugation
Conjugation of wakia (weak class 2)
| infinitive | wakia | |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st person singular | wakie | wakade |
| 2nd person singular | wakast | wakadest |
| 3rd person singular | wakath | wakade |
| plural | wakiath | wakaden |
| subjunctive | present | past |
| singular | wakie | wakade |
| plural | wakie, wakien | wakade, wakaden |
| imperative | present | |
| singular | waka | |
| plural | wakiath | |
| participle | present | past |
| wakande | ewakad, wakad | |
Descendants
- West Frisian: wekje