Definify.com
Definition 2025
superdictus
superdictus
Latin
Participle
superdīctus m (feminine superdīcta, neuter superdīctum); first/second declension
- said in addition
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | superdīctus | superdīcta | superdīctum | superdīctī | superdīctae | superdīcta | |
| genitive | superdīctī | superdīctae | superdīctī | superdīctōrum | superdīctārum | superdīctōrum | |
| dative | superdīctō | superdīctō | superdīctīs | ||||
| accusative | superdīctum | superdīctam | superdīctum | superdīctōs | superdīctās | superdīcta | |
| ablative | superdīctō | superdīctā | superdīctō | superdīctīs | |||
| vocative | superdīcte | superdīcta | superdīctum | superdīctī | superdīctae | superdīcta | |