Definify.com
Definition 2025
insumens
insumens
Latin
Participle
īnsūmēns m, f, n (genitive īnsūmentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | īnsūmēns | īnsūmentēs | īnsūmentia | ||
| genitive | īnsūmentis | īnsūmentium | |||
| dative | īnsūmentī | īnsūmentibus | |||
| accusative | īnsūmentem | īnsūmēns | īnsūmentēs | īnsūmentia | |
| ablative | īnsūmente, īnsūmentī1 | īnsūmentibus | |||
| vocative | īnsūmēns | īnsūmentēs | īnsūmentia | ||
1When used purely as an adjective.