Definify.com
Definition 2025
dissiliens
dissiliens
Latin
Participle
dissiliēns m, f, n (genitive dissilientis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dissiliēns | dissilientēs | dissilientia | ||
| genitive | dissilientis | dissilientium | |||
| dative | dissilientī | dissilientibus | |||
| accusative | dissilientem | dissiliēns | dissilientēs | dissilientia | |
| ablative | dissiliente, dissilientī1 | dissilientibus | |||
| vocative | dissiliēns | dissilientēs | dissilientia | ||
1When used purely as an adjective.