Definify.com
Definition 2025
depeculans
depeculans
Latin
Participle
dēpecūlāns m, f, n (genitive dēpecūlantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dēpecūlāns | dēpecūlantēs | dēpecūlantia | ||
| genitive | dēpecūlantis | dēpecūlantium | |||
| dative | dēpecūlantī | dēpecūlantibus | |||
| accusative | dēpecūlantem | dēpecūlāns | dēpecūlantēs | dēpecūlantia | |
| ablative | dēpecūlante, dēpecūlantī1 | dēpecūlantibus | |||
| vocative | dēpecūlāns | dēpecūlantēs | dēpecūlantia | ||
1When used purely as an adjective.