Definify.com

Definition 2024

creure

creure

See also: creuré

Catalan

Verb

creure ‎(first-person singular present crec, past participle cregut)

to believe

Conjugation

Conjugation of creure (second conjugation, vowel stem with imperfect -ia)

person		singular			plural
infinitive			creure
present participle			creient
past participle				masculine		feminine
		singular		cregut		[[{{{past_part_f}}}#Catalan\|{{{past_part_f}}}]]
		plural		[[{{{past_part_mpl}}}#Catalan\|{{{past_part_mpl}}}]]		[[{{{past_part_fpl}}}#Catalan\|{{{past_part_fpl}}}]]
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	crec	creus	creu	creiem	creieu	creuen
	imperfect	creia	creies	creia	crèiem	crèieu	creien
	future	creuré	creuràs	creurà	creurem	creureu	creuran
	preterite	creguí	cregueres	cregué	creguérem	creguéreu	cregueren
	conditional	creuria	creuries	creuria	creuríem	creuríeu	creurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cregui	creguis	cregui	creguem	cregueu	creguin
	imperfect	cregués	creguessis	cregués	creguéssim	creguéssiu	creguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	creu	cregui	creguem	creieu	creguin

Related terms

credibilitat f
credo m
crèdul adj
credulitat f
creença f

cregut adj
creïble adj
creïblement adv
creient adj, m, f

References

Institut d'Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). ISBN 84-412-2477-3.