Definify.com
Definition 2025
concludendus
concludendus
Latin
Participle
conclūdendus m (feminine conclūdenda, neuter conclūdendum); first/second declension
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | conclūdendus | conclūdenda | conclūdendum | conclūdendī | conclūdendae | conclūdenda | |
| genitive | conclūdendī | conclūdendae | conclūdendī | conclūdendōrum | conclūdendārum | conclūdendōrum | |
| dative | conclūdendō | conclūdendō | conclūdendīs | ||||
| accusative | conclūdendum | conclūdendam | conclūdendum | conclūdendōs | conclūdendās | conclūdenda | |
| ablative | conclūdendō | conclūdendā | conclūdendō | conclūdendīs | |||
| vocative | conclūdende | conclūdenda | conclūdendum | conclūdendī | conclūdendae | conclūdenda | |