Definify.com
Definition 2025
collaboratus
collaboratus
Latin
Participle
collabōrātus m (feminine collabōrāta, neuter collabōrātum); first/second declension
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | collabōrātus | collabōrāta | collabōrātum | collabōrātī | collabōrātae | collabōrāta | |
| genitive | collabōrātī | collabōrātae | collabōrātī | collabōrātōrum | collabōrātārum | collabōrātōrum | |
| dative | collabōrātō | collabōrātō | collabōrātīs | ||||
| accusative | collabōrātum | collabōrātam | collabōrātum | collabōrātōs | collabōrātās | collabōrāta | |
| ablative | collabōrātō | collabōrātā | collabōrātō | collabōrātīs | |||
| vocative | collabōrāte | collabōrāta | collabōrātum | collabōrātī | collabōrātae | collabōrāta | |