Definify.com
Definition 2025
adulteraturus
adulteraturus
Latin
Participle
adulterātūrus m (feminine adulterātūra, neuter adulterātūrum); first/second declension
- about to adulterate
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | adulterātūrus | adulterātūra | adulterātūrum | adulterātūrī | adulterātūrae | adulterātūra | |
| genitive | adulterātūrī | adulterātūrae | adulterātūrī | adulterātūrōrum | adulterātūrārum | adulterātūrōrum | |
| dative | adulterātūrō | adulterātūrō | adulterātūrīs | ||||
| accusative | adulterātūrum | adulterātūram | adulterātūrum | adulterātūrōs | adulterātūrās | adulterātūra | |
| ablative | adulterātūrō | adulterātūrā | adulterātūrō | adulterātūrīs | |||
| vocative | adulterātūre | adulterātūra | adulterātūrum | adulterātūrī | adulterātūrae | adulterātūra | |